martes, 24 de mayo de 2011

REPENSEM L'ESCOLA

Hola Capgirells,
Veig que molts de nosaltres estem preocupats pel tema escola...És normal, en el fons intuïm que no és el millor lloc on deixar als nostres fills tantes hores. I penso que fem bé de preocupar-nos i voler quelcom millor. Les escoles públiques i la gran majoria de privades i concertades són escoles pensades per nens d'ara fa dos segles (això us ho explicarà millor en Ken Robinson en aquest video http://www.youtube.com/watch?v=Z78aaeJR8no&feature=share  que em va passar la Neus).
Per això us proposo que repensem l'escola a partir de l'educació a casa i de les escoles alternatives. Hauriem de cercar, penjar, mirar documentals, llegir llibres on es parli sobre els procesos d'aprenentage dels nens, els seus ritmes, les necessitats que haurien de tenir cobertes perquè aquest procesos es donin, etc...
Penso que si entre tots; pares i mestres anem coneixent altres formes “d'ensenyar” o millor dit D'ACOMPANYAR ELS NOSTRES INFANTS, farem pressió perquè les coses canviïn.
Ara no fa gaire el donar el pit a demanda no estaba ben considerat entre molts professionals de la salut, així com donar-ho a llocs públics però mica en mica estem aconseguit que la lactància materna es normalitzi i es vegi com el que és: el millor aliment pels nostres nadons.
Al igual que els nadons saben instintivament quan tenen gana, si tenen les necessitats bàsiques cobertes : amor, salut, aliment i seguretat, instintivament també saben quan i què aprendre.
És per això que penso que és important que continuem trecant els nostres murs, que superem els nostres límits, que ens deseduquem per obrir-nos a noves formes, d'acompanyar, d'aprendre de ser.
Tots els dubtes, reflexions, crítiques són benvingudes perquè entre tots podrem anar donant respostes que ens ajudin a construir una altre escola.

1 comentario:

  1. Molt ben dit Txus!!
    S'han de canviar les coses, la manera de veure l'escola, o canviar la institució, els pensaments de les famílies i els professionals de l'educació..però com? algunes famílies no saben ni què fan els seus fills a l'escola, perquè és el mateix centre que no deixa entrar a ningú i té les portes tancades i barrades per no deixar passar ni una mosca que pugui descobrir les barbaritats que es fan amb els seus fills..
    Què estem fent? Pretenem fer aguantar sis hores de classe, a nens de 6 anys (contant que abansa p3, p4 i p5 els deixen jugar un xic més), asseguts en cadires incòmodes, amb llibres plens de lletres i poca llibertat de moviments...La famosa frase que s'aprèn quan un desitja aprendre no val per res? No es veu clar que si un nen/a no vol aprendre allò, no ho farà? ´Que nosaltres ho fem potser? O aprenem les coses quan verdaderament les necessitem?
    Els mestres som els primers que hauríem de canviar les nostres maneres de fer.
    I un tema que últimament tb em toca els nassos és el tema dels deures. A veure, que no en tenim prou amb sis hores? Els hem de privar de tenir temps lliure per ser creatius amb els jocs i estar amb la família i amics? O és que potser necessitem posar-los deures per tenir-los entretinguts?? els nens/es estan farts d'estar cada dia igual, la monotonia cansa a tothom. Perquè els hi fem això? La veritat és que no entenc com encara hi ha gent que pensa que com més feina facin millor. Jo sóc del parer que millor poca feina i ben feta. De fet, en aquest país ens passa tb als adults això, fem més hores a la feina que un ventilador, però no són pas totes de qualitat, no? Més valdria treballar menys hores però fer més feina les hores que treballem, i després saber disfrutar de la vida una mica, i no anar tant estressats...
    bé, me'n vaig a dormir que ja no sé ni què dic...petons capgirells, Neus

    ResponderEliminar